PUBLICITAT

GRAU ROIG

El rècord està difícil

L’espanyol Adarraga venç la classificatòria dels Mundials amb una velocitat de 175,66 km/h i avui s’espera una pista més ràpida

Per EL PERIÒDIC

L'equip italià espera a la línia de sortida abans d'iniciar la primera mànega, ahir als Mundials a la pista Riberal.
L'equip italià espera a la línia de sortida abans d'iniciar la primera mànega, ahir als Mundials a la pista Riberal. | GRANDVALIRA
Molts problemes ha donat al llarg de la setmana la climatologia canviant al Principat, amb el vent intermitent i les fortes nevades apareixent de manera insistent i deixant gruixos de gairebé dos metres al sector Grau Roig de l’estació de Grandvalira. Allà, a la pista Riberal, s’havien de disputar els Campionat del Món de Quilòmetre Llançat i malgrat patir algunes variacions en el calendari, l’estació que lidera Núria Tarré ha respost amb èxit a aquesta difícil missió que deixarà a la Federació Internacional d’Esquí (FIS) ben contenta.

Tot el calendari s’ha posposat un dia, tret de l’últim, que desapareix. Així doncs ahir es va fer la prova classificatòria dels Mundials, avui es fan les finals, demà hi haurà la primera Copa del Món i la segona s’ha hagut de suspendre. L’objectiu en cada una de les competicions d’esquí de velocitat és superar el rècord del món, que ostenta l’italià Simone Origone amb 252,4 km/h. Evidentment, però, la pista ha d’estar impecable, ser tot gel i totalment plana, però les darreres nevades no van permetre que tots aquests ingredients juguessin a la pista Riberal.

Almenys ahir es va notar de considerablement. Desl 31 corredors que s’hi van donar cita en la classificatòria, el millor va ser l’espanyol Ricardo Adarraga, que va sorprendre els favorits i va vèncer amb una marca de 175,66 km/h en la segona mànega –en la primera havia estat quart–, 0,17s més que l’austrìac  Klaus Schrottshammer i 0,2s més que el txec Radek Cermak. Origone, que acumula cinc títols consecutius des que l’any 2005 va guanyar a Cervina, es va haver de conformar amb la cinquena posició. En noies va guanyar la sueca Linda Baginski amb 169,18 km/h.

FALTA DE VISIBILITAT EN LA PART ALTA / Que no hi hagi velocitat juga en contra dels favorits, com demostra la classificació d’ahir i com havia avisat Origone en la prèvia, quan va comentar que per sota dels 200 km/h la carrera «està molt oberta i hi ha altres noms» que es entren en candidatura a la victòria. Amb tot, la situació pot canviar radicalment l’ordre avui en les finals. Un dels motius de la lentitud dels corredors a les classificatòries es deu a que ni es va posar la rampa de vint metres ni es va sortir des del punt inicial previst. «La pista comptava amb un desnivell inicial de 220 metres però hem hagut de començar uns 25 o 30 més avall perquè no hi havia visibilitat en la part alta», va explicar exhaust Nadal Antor, un dels principals responsables de cuidar l’aspecte de la superfície. Per això no va dubtar a assenyalar: «Per les condicions que hi havien, les marques han estat realment bones».

EL FRED A LA NIT POT FER MILLORAR / Les condicions de neu podrien ser millors en funció de si ahir a la nit va fer fred. Amb tot, la disputa de la classificatòria ha ajudat a que trepitjant, es compacti la neu, d’aquí que en la segona mànega, entre això i que la majoria dels corredors van canviar l’enceratge, gairebé tots milloressin mes o menys entre 7 i 10 km/h la velocitat. A més, avui la previsió és que faci bon temps, per tant es sortirà des de la sortida original, respectant els 220 metres de desnivell. El que no es podrà fer servir és la plataforma: «S’aclarirà el dia, però farà vent i això posa en perill als corredors», va ser l’explicació d’Antor.

EL GUANYADOR NI S’HO CREIA / A la finalització de la segona mànega Ricardo Adarraga estava eufòric: «És una al·lucinant i una satisfacció personal. Representa la culminació a molts sacrificis que he fet durant els últims dotze anys. Em trobo molt bé físicament i aquest resultat em dóna força per a  la final. És molt bonic, però s’ha de rematar la feina».

El guipuscoà no vol sentir parlar de pressió de cara a la final, però sí de «tensió positiva». «He madurat molt i he sabut superar la caiguda que he patit a la zona de frenada durant la baixada de la primera mànega. M’he relaxat i la llum tènue ambiental ha fet que no veiés la pendent i he anat a terra», va recordar.
Avui continua la competició amb la disputa de les semifinals a partir de les 10 del matí, les finals a les 12 i l’entrega de premis que donarà per cabats els Mundials, a les dues.
PUBLICITAT
PUBLICITAT